És "veritablement impossible separar la producció teològica de l'experiència del subjecte que l'ha produït" (1). En el cas de von Balthasar això es fa palès en entrar en la seva vida. La vocació i la seva vivència, l'ingrés i la sortida de la Companyia de Jesús, la influència de les seves amistats, de manera particular Adrienne von Speyr, determinaran les seves opcions i decisions, tot això està present i actuant en la reflexió i oració d'aquest pensador catòlic.
Va néixer a Lucerna el 12 d'agost de 1905. Va estudiar amb els benedictins de Engelbert i després, amb els jesuïtes de Feldkirch. El seu amor per la literatura i la música el van acompanyar des de molt jove. Va cursar els seus estudis universitaris a Viena, Berlín i Zurich.
Va estudiar Germanística, (Filosofia i Literatura Germànica) aconseguint el doctorat amb la seva llorejada tesi; "La història del problema escatològic en la moderna literatura alemanya", va comptar amb la participació activa del seu amic Rudolf Allers, i el director de la mateixa R. Faesi. Aquesta obra es va publicar més tard amb el títol, "Apocalipsi de l'ànima alemanya". Comparteix en aquest període de la seva vida diàlegs profunds i fecunds amb Allers i Guardini. El 1929 amb 24 anys, ingressa en la Companyia de Jesús.
Quan ell mateix parla de la seva vocació, tot ho refereix al que va passar en els senders de la selva negra, sota l'arbre en el que "vaig sentir l'impacte d'una cosa així com un llampec [...] el que llavors em va venir al cap de sobte no va ser ni la teologia, ni el sacerdoci. Va ser senzillament això: “Tu no has d’escollir res, tu has estat cridat. Tu no hauràs de servir. Tu seràs pres per servir "(2).
Aquesta disponibilitat per l'acció de Déu en la seva vida, expressada en la mística ignasiana com indiferència, serà l'actitud que assumeixi davant la missió que ha de realitzar. Indiferència, mai compresa com passivitat, "hi ha una Providència que em va portar dret al sacerdoci. I que al prepararme per a l'ordenació sacerdotal em va fer comprendre aquesta manera d'estar disponible, aquesta promptitud per deixar-me portar de qualsevol manera al servei de Déu i del seu Església ".(3)
Balthasar descriurà en els seus escrits la indiferència com "com l'única col.locació metòdica possible per a la recepció de l'amor diví, que és absolut, aparta tots els interessos i és fi en si mateix" (4). Per la qual cosa la missió, no podia ser "pre-pensada sinó només i íntegrament rebuda" (5). Aquesta experiència de Déu, fundant en la seva vida, Balthasar, l’aprofundirà en desenvolupar el paper del Fill en el Teodrama (sobre el concepte missió, persona, veure, Teodramática Vol III).
Estudia Filosofia a Munic, i després Teologia a Lió (Fourvière) amb un grup de companys que després ocuparan un paper destacadíssim en la reflexió teològica eclesial, entre altres; J, Daniélou, H, Buillard, D. Mollat, P. Lyonnet i F. Varillon. De Lubac resident a Fourvière, els introduïa en la lectura dels Pares de l'Església, a aquest brou de cultiu teològic en què Balthasar completa els seus estudis, se li agregaven les visites que al seu retorn de la Xina realitzava el P. T. De Chardin. L'empremta de Fourvière i la passió pels Pares que li va imprimir De Lubac, romandran en la seva vida i en la seva teologia de manera permanent. Va ser ordenat sacerdot el 26 de juny de 1936, a l'església de Sant Miquel de Mònaco (Baviera) pel cardenal Faulhaber juntament amb altres 21 companys. Va fer gravar com a recordatori de la seva primera missa, la imatge del deixeble estimat estrenyent el braç de Jesús agregant aquestes tres paraules:
Benedixit, fregit, deditque. (va beneir, va partir i va donar)
Aquestes paraules preses del cànon romà, eren per Balthasar la "manera discreta d'assumir la part del servent en la part del Senyor, sense que ningú hagués de fixar-se en mi" (6).
Adrienne VON SPEYR
El 1940 quan treballa com a capellà d'estudiants, coneix a Adrienne von Speir, una laica, metgessa de professió. Balthasar ajuda a desentranyar alguns nusos en la vida de fe Adrienne, que es converteix al catolicisme i és batejada pel propi Balthasar. Els fenòmens místics a la vida Adrienne, dels quals Balthasar es declara testimoni, no són compresos pels superiors a la Companyia de Jesús. El 1949 funda amb ella, l'Institut secular "Johannes Gemeinschaft". Per seguir en aquest projecte ha d'allunyar-se de la Companyia. Finalment surt de la Companyia de Jesús el 1950, aquesta instància dolorosa marca la seva vida, sempre anomenarà a la Companyia la seva "pàtria espiritual". Seguint "una ordre formal de Sant Ignasi, vaig haver d'abandonar - contra els dictats del meu cor - la meva pàtria espiritual, la Companyia de Jesús, per realitzar una espècie de prolongació en el món". Com a conseqüència, pateix un cert aïllament dels cercles d'influència teològica, quedant fins i tot al marge del Concili Vaticà II. El desconcert s'apodera dels que el coneixen, per a ells resulta sorprenent "que, després del primer anunci del concili per Joan XXIII fins ara, ningú s'hagi preocupat de convidar al PH Urs. Von Balthasar perquè treballi en la seva preparació" (7).
Certament, els grans temes que es van tractar en el Concili, van ser objecte de l'atenció del teòleg de Basilea. Es pot afirmar amb De Lubac, que ell, va anticipar els temes centrals, aportant molta llum. Llum que després seria presa per molts dels participants del Concili. "El gran teòleg de Basilea no havia participat en el Concili. Considerant lo útils que haguessin estat les seves aportacions. El fet és certament lamentable. Però va tenir també el seu costat bo, ja que la distància des de la qual von Balthasar va poder observar el fenomen del Concili li proporcionar una independència i una claredat de judici que haguessin estat impossibles d'haver participat durant quatre anys en els treballs conciliars "(8).
Membre de la Comissió Teològica Internacional des de la seva creació el 1969, rep de mans de Joan Pau II, el premi Pau VI a la tasca teològica el 1984.
Davant l'intent de presentar el cor del seu pensament, declara que el voluminós de la seva obra, dificulta la recerca; de qualsevol forma la seva teologia té un centre cap al qual tot tendeix: Jesucrist.
Com defineix la seva teologia Balthasar? "Considero la meva teologia com una mena de dit de Joan Baptista que remet a la plenitud de la revelació en Jesucrist" (9).
En parlar de la seva obra, la divideix en tres grans grups: les traduccions, les obres de Adrienne von Speyr i finalment les seves.
Inclou les traduccions dels que segons ell, són: "els més grans i més espirituals dels nostres germans i germanes en la fe", va treballar incansablement per donar a conèixer, la gran tradició teològica: els Pares apostòlics, els Capadocis, Agustí i Tomàs , l'Edat Mitjana, els grans místics anglesos i flamencs. Va arribar fins als nostres dies per elaborar treballs sobre, Teresa de Lisieux (l'editorial Herder, davant el reconeixement que l'Església va tributar a Teresa de Lisieux, nomenant-la doctora, reeditar aquesta bellíssima obra, "Història d'una missió") Magdalen Delbrel, Claudel, Péguy , Bernanos i altres.
Dirà el Cardenal Ratzinger "L'antiguitat clàssica, les grans literatures europees, la tradició metafísica, la història de les religions, els assajos multiformes de l'home d'avui, que es busca a si mateix, i per sobre de tot, la ciència sagrada, amb Sant Tomàs, sant Bonaventura, la patrística, sense parlar per ara de la Bíblia ..., no hi ha res gran que no trobi acollida i vitalitat en aquest gran esperit. Escriptors i poetes, filòsofs i místics, antics i moderns: a tots els crida per que donin la seva nota: totes les seves veus li són necessàries per realitzar la simfonia catòlica, per a major Glòria de Déu "(10).
Un punt essencial l'ocupa l'obra de Adrienne von Speyr, en múltiples oportunitats parlarà de la missió comuna que tenen (la nostra missió), segons el seu propi testimoni, tot intent per individuar el que ve d'un, del que ve de l'altre, genera una incorrecta interpretació. Aquesta única obra, moguda per una comuna missió eclesial, serà moltes vegades incompresa. "Des de 1943 havien començat les introduccions nocturnes a l'evangeli de Joan, que Adrienne em dictava (11) ... em dictava d'ordinari a la tarda, després de tornar del seu treball (12) ... durant prop de deu anys, ella comentaria els llibres de l'escriptura. Des de 1950, estava tan esgotada que jo no gosava sinó en comptades ocasions pregar-li que em dictés els seus pensaments. Tenint en compte que cap a 1953 la seva obra es componia de seixanta volums, em va semblar haver arribat al límit, fins i tot des del punt de vista d'una eventual lectura dels textos i, per a mi en particular, de l'abundància de la seva transcripció estenogràfica, per Adrienne, que penetrava sempre més profundament en les veritats divines, aquesta restricció que jo li vaig imposar era una mena de fre i va ser la causa d'una decepció "(13).
Finalment, en rebre el premi Pau VI, destaca els seus propis llibres, la bibliografia realitzada per la Sra Cornelia Capol (col.laboradora de Balthasar, actual directora de la comunitat Sant Joan i de l'editorial que porta el seu nom) que comprèn el període 1925 -1988, completava amb els seus títols seixanta carilles. En la dècada dels setanta, els treballs de Balthasar prenen un reconeixement cada vegada més gran. Alguns treballs sobre la seva teologia comencen a aparèixer en espanyol. En buscar l'autor d'una obra tan vasta, no podem quedar ancorats únicament en la humanitat de Balthasar, encara que certament, ens trobem amb un home d'una cultura sorprenent, hem d'anar més enllà i elevar, cap a l'acció de Déu en la seva Església. Realitzant un treball nou i monumental, conclou la seva obra magna, la Trilogia, (Estètica Teològica (Bellesa), Teo-Dramàtica (Bé) i Teo-Lògica (Veritat) Epíleg). La bellesa de Crist l'ha captivat, la seva teologia neix d'una adoració i el condueix a ella, es nodreix de la impressió d'aquesta percepció, de l'empremta que Déu ha deixat en el seu esperit neix la seva Teología. Es l'expressió de la impressió de la Glòria de Déu. Joan Pau II el va nomenar cardenal, dos dies abans de l'acte, va morir a Basilea mentre es preparava per anar a Roma.
NOTES
1. Angelo Scola; Hans Urs von Balthasar, Un estilo teológico, Encuentro, Madrid, 1997,23. Excel lent treball per a introduir en l'obra, el pensament i la personalitat d'H Urs von Balthasar. Monsenyor Scola va mantenir una relació propera amb Balthasar, coneixedor i estudiós de la seva obra, sintetitza amb un alt contingut pedagògic l'estructura d'un pensament que resulta difícil a l’home llatí. Tot això amb anècdotes i impressions personals molt saboroses. Mons Scola, va tenir una destacada participació en el projecte "Communio" a Itàlia.
2. Jorge y Ramón María Sans Vila, ¿Por qué me hice sacerdote?, Sígueme, Salamanca, 1989, pp 13-15.
3. Ibid p. 15.
4. Hans Urs von Balthasar, Sólo el amor es digno de fe, Sígueme, Salamanca, 1990, p.11-12.
5. H. Urs von Balthasar, Un estilo teológico ; ibid p. 21.
6.¿Por qué me hice sacerdote?; ibid p. 15..
7.Henri de Lubac, Paradoja y misterio de la Iglesia, Sígueme, Salamanca,1967,p.183. 8. Joseph Ratzinger, Ser cristiano en la era neopagana, Encuentro, Madrid, 1995, p.52.
Publicació que reuneix una sèrie de conferències i entrevistes del cardenal. Parla de Balthasar, en una conferència que realitza amb motiu d'un aniversari de la Revista Communio. 9. Entrevista publicada a "France catholique" 17 de gener de 1986, p.10.
10. Adrienne von Speyr, vida y misión teológica, p. 31.
11. Ibid p.32
12. Ibid, p. 39-40
13. Ser cristiano en la era neopagana p.51-66.
RSS 
Twitter
