dilluns, 23 de maig de 2011

Art i Espiritualitat




Art i Religió s'abracen així en un intent de fer visible l'invisible, audible l'inaudible, expressable l'infable.


L'Espai von Balthasar és un espai d'expressió artística i cultural de la dimensió interior i espiritual de l'èsser humà que pren com a
 referent significatiu la figura de Hans Urs von Balthasar, un dels teòlegs més importants del s.XX que planteja l'experiència estètica com a camí d'accés de Déu. La seva trajectòria vital i intel·lectual ens demostra que cap coneixement és possible de forma completa sense l'experiència estètica.


divendres, 20 de maig de 2011

Video i curtmetratge

En construcció.

Fotografia

En construcció.

Articles musicals

Gustav Mahler. Combat i llibertat (1860-1911)

per Assumpta Montserrat i Rull

Publicat a revista Teologia Actual,  desembre de 2010, núm.79 Fundació Didascaleion

Aquest any que conclou celebrem el 150è aniversari del naixement de Gustav Mahler, a Kalischt, Bohèmia (actualment Kaliště, República Txeca), el 7 de juliol de 1860, i durant l’any 2011 commemorarem el centenari de la seva mort, el 18 de maig de 1911 a Viena. Ens trobem, doncs, davant d’una nova oportunitat per a conèixer la vida i l’obra de Mahler i aprofundir-hi.

Gustav Mahler fou una persona dedicada a la direcció d’orquestra i a la composició, a més d’un profund creador que, a partir de l’admiració per la natura, feia traspuar amb la seva música la recerca d’allò intangible. Els seus biògrafs comenten que al seu despatx hi tenia una rèplica del quadre Concerto, de Giorgione. L’autor de l’obra no està contrastat a les fonts; en ella s’hi observa un monjo amb les mans al teclat i la mirada aixecada, expectant i anhelant, cap al cel. D’alguna manera, Mahler reflectia això amb la seva música. Des d’aquesta terra, amb tots els interrogants de l’ésser humà, sorgirà la seva música, que recull el sofriment i la incertesa humana buscant la resposta en Déu.
Gustav Mahler a l’edat de trenta-dos anys,
època en què va compondre la Segona Simfonia
Amb tots els interrogants de l’ésser humà, sorgirà la seva música, que recull el sofriment i la incertesa humana buscant la resposta en Déu.

En les seves obres apareixen en contrast la fortalesa titànica, els ritmes i les melodies populars, els girs o tocs humorístics, l’anhel de viure, l’angoixa per la mort, la recerca de la divinitat, el dubte existencial… És un músic que, com a home també, es mou entre llums i ombres, entre la malenconia i el goig, en busca de sentit, un sentit que a voltes troba amb la seva música.

La relació entre música i religió constituïa el fonament mateix de la seva actitud religiosa. A la pregunta «sóc creient?», es contestava dient: «Sóc músic. Amb això està tot dit.» Tenia consciència del poder transcendental de la música per a penetrar més enllà del vel terrestre i trobar-hi allò que podia sostenir i afirmar la seva fe.

Va néixer en el si d’una família humil, de pares jueus. Era el segon de catorze fills. Sis dels seus germans van morir de ben petits. Aquesta vivència marcaria el sentit tràgic de la vida que traspua la seva obra. De nen va aprendre el repertori de música folklòrica que recollirà després en les seves composicions. Va rebre classes de piano i teoria musical per part de músics locals, i va fer el seu primer concert de piano en públic el 1870, a l’edat de deu anys. Va viatjar a Praga per aprofundir els seus estudis musicals, però retornà sense èxit el 1872. El 1875 marxarà a Viena per estudiar música i composició. Tocarà obres de piano de Beethoven, Chopin i Schubert, compositors que seran molt influents en la seva obra. Va conèixer Txaikovski i Richard Strauss. Va dirigir a Praga, Budapest i Hamburg.

A l’edat de trenta-set anys va ser director de l’òpera de Viena. En aquesta època es convertí al catolicisme. L’any 1901 coneixerà la filla d’un pintor paisatgístic, Alma Schindler, amb qui es casarà el 1902 i amb qui tindrà dues filles, Maria (1902) i Anna (1904), la primera de les quals morirà d’escarlatina. De nou la tragèdia marca la vida de Mahler. El cant de la terra, escrit poc temps després de la mort de la seva filla, s’inspira en uns poemes xinesos que semblen voler relativitzar el dolor de l’existència humana. Alma Mahler renunciarà a la seva pròpia carrera de compositora a petició del mateix Mahler i serà per a ell la persona més propera i qui sabrà acompanyar i inspirar la fragilitat i la fortalesa de Mahler en els seus deu anys de matrimoni fins a la mort prematura del compositor, poc abans de complir cinquanta anys.


Alma Mahler.
El 1907 Mahler dirigeix a la Metropolitan Opera de Nova York. El 1909 torna a Europa i dirigeix a París, Roma, Colònia i Holanda, abans de viatjar novament a Nova York. El 1911 contreu una infecció bacteriana i vol retornar a Viena, on morirà el 18 de maig.

La seva obra

Mahler fou un gran creador i un gran humanista. Li interessava tot allò que fos humà: la filosofia, la literatura, la poesia, la ciència… Llegeix Goethe, Hoffmann, Hölderlin, Schopenhauer i Dostoievski, i coneix grans músics coetanis, com Bruckner, Brahms i Schönberg. Passava de grans moments malenconiosos a d’altres de gran sentit de l’humor. A l’hora d’interpretar orquestralment grans obres de la història de la música, mostra la seva personalitat meticulosa, i també una gran profunditat en les seves composicions pròpies.

Mahler fou un gran creador i un gran humanista.


Siluetes de Böhler que representen Mahler
assegut dirigint un assaig
L’obra de Mahler se situa a cavall dels segles xix i xx i recull tota l’herència del romanticisme musical. Comença a explorar nous camins obrint les portes a noves formes compositives de grans dimensions i a voltes troba la incomprensió del públic de l’època davant de les seves aportacions, que sovint titllen de catàstrofe, desordre i caos. Sobre la base de les formes musicals clàssiques, elabora les seves pròpies estructures temàtiques, les amplia i les descompon en materials sonors, temes de música popular, ritmes i elements vertebradors d’un discurs musical dens i fascinant.

Al llarg de la seva vida, hi podem distingir diverses etapes. Així, hi trobem una primera etapa de joventut, en què musica textos de poesies populars, especialment Des Knaben Wunderhorn (‘El corn màgic del noi’), títol que al·ludeix a la riquesa que representa per a la joventut el tresor de la tradició. Les seves cançons de joventut per a piano i les d’acompanyament d’orquestra constitueixen una part important i característica de la seva obra i presenten una gran varietat. Recull així l’herència de les primeres empremtes musicals de música tradicional, cosa que també plasmarà en les seves grans simfonies posteriors.

També hi destaquen cançons de soldats (de ben petit veia les desfilades militars properes a la seva llar), cançons de caràcter melancòlic sobre la natura, cançons piadoses (com ara Urlicht, que és l’expressió d’una fe molt senzilla; Das himmlisches Leben, en què la fe apareix sota un somni infantil, i Es sungen drei Engel), cançons humorístiques i cançons de repertori popular (com per exemple Die zwei blauen Augen von meinem Schatz, que apareixerà a la marxa fúnebre de la seva primera simfonia). Una altra obra important de joventut d’inspiració popular fou Das irdische Leben (‘La vida terrenal’), que transmet el dolor del món, un dolor que Mahler intentarà traduir en la seva obra compositiva al llarg de la seva vida.

D’aquesta primera etapa són les seves quatre primeres simfonies, el material musical de les quals es basa sovint en les seves pròpies cançons. Aquestes quatre primeres simfonies de Mahler reflecteixen en gran part la seva actitud de recerca interior. Es tracta d’obres en què la força del llenguatge musical respon a la força de l’experiència espiritual i que donen testimoni de la recerca incessant entre el so i les idees, entre els pensaments i les emocions. A la Primera Simfonia, Tità, la música reflecteix les seves emocions turmentades, fruit de l’experiència personal; la Segona Simfonia, Resurrecció, respon a qüestions metafísiques que exigeixen per a Mahler respostes i solucions (amb els textos de La resurrecció de Friedrich Gottlieb Klopstock, amb retocs del propi Mahler, construeix un edifici orquestral amb cor inclòs, amb influència de la Novena Simfonia de Beethoven, on queda palès el desig de redempció ple de l’esperança de la immortalitat); a la Tercera Simfonia, Cosmologia, es mira a la natura i al seu cicle amorós, i la Quarta Simfonia, El Paradís, representa la recerca de la felicitat de la vida eterna com en un somni beatífic.

Les quatre primeres simfonies de Mahler reflecteixen en gran part la seva actitud de recerca interior.



Manuscrit de la Quarta Simfonia
En el segon període trobem un gir en les fonts textuals de les quals beu Mahler. Llegeix i musica poemes de Friedrich Rückert. D’aquesta època destaquen les cinc cançons del cicle dels Kindertotenlieder (‘Cançons per als infants morts’), sobre els poemes que Rückert havia escrit a la mort dels seus dos fills. La interrelació entre cançó i simfonia hi és totalment present també en aquesta segona etapa, en què compon la Cinquena, la Sisena i la Setena simfonies. Aquestes tres obres tenen en comú el fet que el compositor busca sobretot ampliar la idea simfònica de l’obra. La Sisena Simfonia, anomenada Tràgica, que és agressiva i desesperançada, presenta un gran pessimisme existencial i crea tensions musicals creixents que expressen aquest sentit tràgic de la vida.

Finalment, en la seva etapa de maduresa trobem la Vuitena Simfonia, la Simfonia dels mil, en què retroba la pau i l’alegria, el sí apassionat per l’existència, i torna a fer ús del text. Inspirant-se en l’Himne de Hrabanus Maurus, hi introdueix el Veni Creator Spiritus per transmetre de nou la fe en la immortalitat, reprenent la idea de la Segona Simfonia. El cant de la terra, també amb textos expressius, crea una obra totalment nova i diferent per la seva estructura, instrumentació i subjectivitat compositiva. És potser l’obra més personal de Mahler i hi fusiona els seus dos gèneres per excel·lència: la cançó i la simfonia. La Novena Simfonia, Comiat del món, presenta trets comuns amb les anteriors des del punt de vista tècnic, polifònic i estructural, però ressalta el seu caràcter de comiat espiritual i traspua la sensació de traspàs. Per acabar, cal destacar la Desena Simfonia, que va quedar inacabada. Totes elles mostren un aprofundiment en l’escriptura contrapuntística i una instrumentació especialment acurada, gairebé cambrística.

L’obra de Mahler va quedar per sempre plasmada en el cinema, en la pel·lícula Mort a Venècia, de Luchino Visconti, basada en l’obra de Thomas Mann. El film presenta una banda sonora fonamentada en fragments de l’adagio de la Cinquena Simfonia de Mahler per reforçar la imatge de decadència, el desig anhelant de tendresa i la personalitat del personatge principal, que s’inspira en la persona de Mahler i que expressa també el marc teatral i existencial en què el compositor passa els darrers dies de la seva vida.

Com a curiositat, cal esmentar que Mahler fou també admirat per un dels grups més influents del segle xx, The Beatles, i que potser també, d’alguna manera, deixà la seva petja en les seves cançons. Paul McCartney escriu: «Estàvem hores el John i jo fent els Kindertotenlieder i les cançons Wunderhorn; ens anàvem canviant, cantant i tocant el piano. Trobàvem Mahler fantàstic.»

Bruno Walter, músic i director d’orquestra coetani, escrivia al mateix Mahler el juny de 1910: «El que hi ha de nou en la seva música no és potser la seva visió metafísica, perquè qualsevol música veritable en té una. La novetat rau en aquest desplegament de la gamma d’expressions musicals, influenciat per l’apassionat interès que té per tots els temes existencials humans. El que és nou consisteix en l’enriquiment de la tècnica del moviment, que ha sorgit dels seus esforços per formular-lo, i també en la conquesta dels mitjans d’expressió instrumental per a aquestes noves formes complicades, és a dir, la seva potent instrumentació.»

La novetat de Mahler, segons Bruno Walter, rau en el desplegament de la gamma d’expressions musicals, influenciat per l’apassionat interès que té per tots els temes existencials humans.

Concerts

Concert Poètic benèfic en homenatge a Joan Maragall

El passat 27 de novembre del 2010 tingué lloc el Concert Poètic benèfic en homenatge a Joan Maragall.

Aquest concert va donar obertura al cicle de concerts solidaris que, des de l’Espai Von Balthasar, s’han organitzat per a aquest curs 2010-11.
Amb aquesta iniciativa volem que el pensament, l’art i la cultura s’orientin també al compromís amb les situacions d’injustícia i desigualtats socials.

Amb aquest primer concert varem retre homenatge al poeta Joan Maragall en el centenari de la seva mort que es celebrarà l’any 2011. El plec que poemes presentat pretenia ser significatiu dels que van ser els grans amors i passions del poeta català: Les muntanyes dels Pirineus, el mar, la seva esposa, i finalment, la fe en Déu.

Aquests quatre elements son els regals més preuats que ell va rebre en vida i que també es van voler oferir als assistents. Uns regals que pretenien transcendir els límits d’aquell espai per a que fructifiquessin a favor dels projectes socials que l’entitat Ajudantajudar desenvolupa  fonamentalment a l’Àfrica, Amèrica Llatina i també a Catalunya. Gràcies a les aportacions voluntàries es van poder recollir 370€ per als projectes de l’esmentada fundació.

D’altra banda, la música del concert va ser el contrapunt als textos del poeta català. Música lligada a la paraula i alhora evocadora per si mateixa.

S’inclogué en el programa un homenatge a Gustav Mahler, del qual l’any 2010 es celebrà el 150 aniversari del seu naixement. Les obres de Mahler s’impregnen d’un gran dramatisme i dinamisme per la recerca de la transcendència, per donar respostes a qüestions fonamentals que es pregunta l’ésser humà. Són obres per a gran formació orquestral, la reducció pianística que presentada va anar a càrrec del propi intèrpret Jordi Membrado.

S’alternaren en el recital composicions del repertori musical català com ara La Gavina o Els Goigs de la Mare de Déu de Núria de melodia senzilla i àgil, que anaren de la mà dels poemes del poeta català. Composicions del propi Jordi Membrado i el poema Excelsior musicat pel compositor Masats.

Destacar també la cançó   I shall not live un vain musicada pel compositor escocès Bill Douglas que s’inspira en melodies tradicionals britàniques. El text del primer vers de la poetessa Emily Dickinson ens transmet el rerefons d’aquest concert benèfic: “Si jo puc evitar que es trenqui un cor,... si jo puc alleugerir el sofriment o ajudar a una persona desanimada o fràgil no hauré viscut en va”. El segon vers del londinenc William Blake ens diu: “L’amor construeix un cel en la desesperació de l’infern”. La música serà el contrapunt sonor del poema Lo diví en el dijous sant: “Senyor! Deu consol al qui plora i torneu-li el plor al qui no pot plorar, i doneu-li pau a l’ànima inquieta perquè us sàpiga esperar”.

Escultura

En construcció.

Dibuix

En construcció.

Pintura

En construcció.

Articles i documents sobre Urs von Balthasar

En construcció.

Articles i documents d'Urs von Balthasar

Podeu consultar aquests dos documentals explicatius sobre la seva biografia.



Biografia i obres Urs von Baltharsar

HANS URS VON BALTHASAR (1905-1988)

Per Diàc. Jorge Novoa a "Breve semblanza de Hans Urs von Balthasar" a Fe y Razón.

És "veritablement impossible separar la producció teològica de l'experiència del subjecte que l'ha produït" (1). En el cas de von Balthasar això es fa palès en entrar en la seva vida. La vocació i la seva vivència, l'ingrés i la sortida de la Companyia de Jesús, la influència de les seves amistats, de manera particular Adrienne von Speyr, determinaran les seves opcions i decisions, tot això està present i actuant en la reflexió i oració d'aquest pensador catòlic.

Va néixer a Lucerna el 12 d'agost de 1905. Va estudiar amb els benedictins de Engelbert i després, amb els jesuïtes de Feldkirch. El seu amor per la literatura i la música el van acompanyar des de molt jove. Va cursar els seus estudis universitaris a Viena, Berlín i Zurich.
Va estudiar Germanística, (Filosofia i Literatura Germànica) aconseguint el doctorat amb la seva llorejada tesi; "La història del problema escatològic en la moderna literatura alemanya", va comptar amb la participació activa del seu amic Rudolf Allers, i el director de la mateixa R. Faesi. Aquesta obra es va publicar més tard amb el títol, "Apocalipsi de l'ànima alemanya". Comparteix en aquest període de la seva vida diàlegs profunds i fecunds amb Allers i Guardini. El 1929 amb 24 anys, ingressa en la Companyia de Jesús.

LA VOCACIÓ

Quan ell mateix parla de la seva vocació, tot ho refereix al que va passar en els senders de la selva negra, sota l'arbre en el que "vaig sentir l'impacte d'una cosa així com un llampec [...] el que llavors em va venir al cap de sobte no va ser ni la teologia, ni el sacerdoci. Va ser senzillament això: “Tu no has d’escollir res, tu has estat cridat. Tu no hauràs de servir. Tu seràs pres per servir "(2).
Aquesta disponibilitat per l'acció de Déu en la seva vida, expressada en la mística ignasiana com indiferència, serà l'actitud que assumeixi davant la missió que ha de realitzar. Indiferència, mai compresa com passivitat, "hi ha una Providència que em va portar dret al sacerdoci. I que al prepararme per a l'ordenació sacerdotal em va fer comprendre aquesta manera d'estar disponible, aquesta promptitud per deixar-me portar de qualsevol manera al servei de Déu i del seu Església ".(3)
Balthasar descriurà en els seus escrits la indiferència com "com l'única col.locació metòdica possible per a la recepció de l'amor diví, que és absolut, aparta tots els interessos i és fi en si mateix" (4). Per la qual cosa la missió, no podia ser "pre-pensada sinó només i íntegrament rebuda" (5). Aquesta experiència de Déu, fundant en la seva vida, Balthasar, l’aprofundirà en desenvolupar el paper del Fill en el Teodrama (sobre el concepte missió, persona, veure, Teodramática Vol III).

LA COMPANYIA DE JESÚS

Estudia Filosofia a Munic, i després Teologia a Lió (Fourvière) amb un grup de companys que després ocuparan un paper destacadíssim en la reflexió teològica eclesial, entre altres; J, Daniélou, H, Buillard, D. Mollat, P. Lyonnet i F. Varillon. De Lubac resident a Fourvière, els introduïa en la lectura dels Pares de l'Església, a aquest brou de cultiu teològic en què Balthasar completa els seus estudis, se li agregaven les visites que al seu retorn de la Xina realitzava el P. T. De Chardin. L'empremta de Fourvière i la passió pels Pares que li va imprimir De Lubac, romandran en la seva vida i en la seva teologia de manera permanent.
Va ser ordenat sacerdot el 26 de juny de 1936, a l'església de Sant Miquel de Mònaco (Baviera) pel cardenal Faulhaber juntament amb altres 21 companys. Va fer gravar com a recordatori de la seva primera missa, la imatge del deixeble estimat estrenyent el braç de Jesús agregant aquestes tres paraules:
Benedixit, fregit, deditque. (va beneir, va partir i va donar)
Aquestes paraules preses del cànon romà, eren per Balthasar la "manera discreta d'assumir la part del servent en la part del Senyor, sense que ningú hagués de fixar-se en mi" (6).

Adrienne VON SPEYR

El 1940 quan treballa com a capellà d'estudiants, coneix a Adrienne von Speir, una laica, metgessa de professió. Balthasar ajuda a desentranyar alguns nusos en la vida de fe Adrienne, que es converteix al catolicisme i és batejada pel propi Balthasar. Els fenòmens místics a la vida Adrienne, dels quals Balthasar es declara testimoni, no són compresos pels superiors a la Companyia de Jesús. El 1949 funda amb ella, l'Institut secular "Johannes Gemeinschaft". Per seguir en aquest projecte ha d'allunyar-se de la Companyia. Finalment surt de la Companyia de Jesús el 1950, aquesta instància dolorosa marca la seva vida, sempre anomenarà a la Companyia la seva "pàtria espiritual". Seguint "una ordre formal de Sant Ignasi, vaig haver d'abandonar - contra els dictats del meu cor - la meva pàtria espiritual, la Companyia de Jesús, per realitzar una espècie de prolongació en el món". Com a conseqüència, pateix un cert aïllament dels cercles d'influència teològica, quedant fins i tot al marge del Concili Vaticà II. El desconcert s'apodera dels que el coneixen, per a ells resulta sorprenent "que, després del primer anunci del concili per Joan XXIII fins ara, ningú s'hagi preocupat de convidar al PH Urs. Von Balthasar perquè treballi en la seva preparació" (7).
Certament, els grans temes que es van tractar en el Concili, van ser objecte de l'atenció del teòleg de Basilea. Es pot afirmar amb De Lubac, que ell, va anticipar els temes centrals, aportant molta llum. Llum que després seria presa per molts dels participants del Concili. "El gran teòleg de Basilea no havia participat en el Concili. Considerant lo útils que haguessin estat les seves aportacions. El fet és certament lamentable. Però va tenir també el seu costat bo, ja que la distància des de la qual von Balthasar va poder observar el fenomen del Concili li proporcionar una independència i una claredat de judici que haguessin estat impossibles d'haver participat durant quatre anys en els treballs conciliars "(8).
Membre de la Comissió Teològica Internacional des de la seva creació el 1969, rep de mans de Joan Pau II, el premi Pau VI a la tasca teològica el 1984.

LA SEVA OBRA TEOLÒGICA

Davant l'intent de presentar el cor del seu pensament, declara que el voluminós de la seva obra, dificulta la recerca; de qualsevol forma la seva teologia té un centre cap al qual tot tendeix: Jesucrist.
Com defineix la seva teologia Balthasar? "Considero la meva teologia com una mena de dit de Joan Baptista que remet a la plenitud de la revelació en Jesucrist" (9).
 En parlar de la seva obra, la divideix en tres grans grups: les traduccions, les obres de Adrienne von Speyr i finalment les seves.
Inclou les traduccions dels que segons ell, són: "els més grans i més espirituals dels nostres germans i germanes en la fe", va treballar incansablement per donar a conèixer, la gran tradició teològica: els Pares apostòlics, els Capadocis, Agustí i Tomàs , l'Edat Mitjana, els grans místics anglesos i flamencs. Va arribar fins als nostres dies per elaborar treballs sobre, Teresa de Lisieux (l'editorial Herder, davant el reconeixement que l'Església va tributar a Teresa de Lisieux, nomenant-la doctora, reeditar aquesta bellíssima obra, "Història d'una missió") Magdalen Delbrel, Claudel, Péguy , Bernanos i altres.
Dirà el Cardenal Ratzinger "L'antiguitat clàssica, les grans literatures europees, la tradició metafísica, la història de les religions, els assajos multiformes de l'home d'avui, que es busca a si mateix, i per sobre de tot, la ciència sagrada, amb Sant Tomàs, sant Bonaventura, la patrística, sense parlar per ara de la Bíblia ..., no hi ha res gran que no trobi acollida i vitalitat en aquest gran esperit. Escriptors i poetes, filòsofs i místics, antics i moderns: a tots els crida per que donin la seva nota: totes les seves veus li són necessàries per realitzar la simfonia catòlica, per a major Glòria de Déu "(10).
Un punt essencial l'ocupa l'obra de Adrienne von Speyr, en múltiples oportunitats parlarà de la missió comuna que tenen (la nostra missió), segons el seu propi testimoni, tot intent per individuar el que ve d'un, del que ve de l'altre, genera una incorrecta interpretació. Aquesta única obra, moguda per una comuna missió eclesial, serà moltes vegades incompresa.
"Des de 1943 havien començat les introduccions nocturnes a l'evangeli de Joan, que Adrienne em dictava (11) ... em dictava d'ordinari a la tarda, després de tornar del seu treball (12) ... durant prop de deu anys, ella comentaria els llibres de l'escriptura. Des de 1950, estava tan esgotada que jo no gosava sinó en comptades ocasions pregar-li que em dictés els seus pensaments. Tenint en compte que cap a 1953 la seva obra es componia de seixanta volums, em va semblar haver arribat al límit, fins i tot des del punt de vista d'una eventual lectura dels textos i, per a mi en particular, de l'abundància de la seva transcripció estenogràfica, per Adrienne, que penetrava sempre més profundament en les veritats divines, aquesta restricció que jo li vaig imposar era una mena de fre i va ser la causa d'una decepció "(13).
Finalment, en rebre el premi Pau VI, destaca els seus propis llibres, la bibliografia realitzada per la Sra Cornelia Capol (col.laboradora de Balthasar, actual directora de la comunitat Sant Joan i de l'editorial que porta el seu nom) que comprèn el període 1925 -1988, completava amb els seus títols seixanta carilles.
En la dècada dels setanta, els treballs de Balthasar prenen un reconeixement cada vegada més gran. Alguns treballs sobre la seva teologia comencen a aparèixer en espanyol. En buscar l'autor d'una obra tan vasta, no podem quedar ancorats únicament en la humanitat de Balthasar, encara que certament, ens trobem amb un home d'una cultura sorprenent, hem d'anar més enllà i elevar, cap a l'acció de Déu en la seva Església. Realitzant un treball nou i monumental, conclou la seva obra magna, la Trilogia, (Estètica Teològica (Bellesa), Teo-Dramàtica (Bé) i Teo-Lògica (Veritat) Epíleg).
La bellesa de Crist l'ha captivat, la seva teologia neix d'una adoració i el condueix a ella, es nodreix de la impressió d'aquesta percepció, de l'empremta que Déu ha deixat en el seu esperit neix la seva Teología. Es l'expressió de la impressió de la Glòria de Déu. Joan Pau II el va nomenar cardenal, dos dies abans de l'acte, va morir a Basilea mentre es preparava per anar a Roma.

NOTES
1. Angelo Scola; Hans Urs von Balthasar, Un estilo teológico, Encuentro, Madrid, 1997,23. Excel lent treball per a introduir en l'obra, el pensament i la personalitat d'H Urs von Balthasar. Monsenyor Scola va mantenir una relació propera amb Balthasar, coneixedor i estudiós de la seva obra, sintetitza amb un alt contingut pedagògic l'estructura d'un pensament que resulta difícil a l’home llatí. Tot això amb anècdotes i impressions personals molt saboroses. Mons Scola, va tenir una destacada participació en el projecte "Communio" a Itàlia.
2. Jorge y Ramón María Sans Vila, ¿Por qué me hice sacerdote?, Sígueme, Salamanca, 1989, pp 13-15.
3. Ibid p. 15.
4. Hans Urs von Balthasar, Sólo el amor es digno de fe, Sígueme, Salamanca, 1990, p.11-12.
5. H. Urs von Balthasar, Un estilo teológico ; ibid p. 21.
6.¿Por qué me hice sacerdote?; ibid p. 15..
7.Henri de Lubac, Paradoja y misterio de la Iglesia, Sígueme, Salamanca,1967,p.183.
8. Joseph Ratzinger, Ser cristiano en la era neopagana, Encuentro, Madrid, 1995, p.52.
Publicació que reuneix una sèrie de conferències i entrevistes del cardenal. Parla de Balthasar, en una conferència que realitza amb motiu d'un aniversari de la Revista Communio.
9. Entrevista publicada a "France catholique" 17 de gener de 1986, p.10.
10. Adrienne von Speyr, vida y misión teológica, p. 31.
11. Ibid p.32
12. Ibid, p. 39-40
13.  Ser cristiano en la era neopagana p.51-66.


Audiovisuals i multimèdia

Les arts visuals i multimèdia son l’expressió artística que es materialitza a través de la imatge fotogràfica, videogràfica, cinematogràfica i les noves expressions digitals com el “net art”. Son nous llenguatges artístics que cada cop estan prenent més força . La immediatesa de la imatge captada de la realitat directament ens pot connectar amb la interioritat de la persona creant un diàleg amb l’artista i amb l’entorn. Aquesta imatge, transformada o no amb les noves tecnologies, pot remetren’s a una realitat transcendent.
Aquest espai vol incloure tant la imatge única com la imatge seriada i en moviment, que pot anar vinculada al so.

Arts Plàstiques

Les arts plàstiques apleguen el conjunt de manifestacions artístiques que es plasmen en objectes físics, com per exemple, l'arquitectura, l'escultura, la pintura, el dibuix i altres belles arts.
Sovint la realitat interior i espiritual de l'ésser humà necessita ser expressada amb llenguatges que traspassen els límits de les paraules, que oculten una dimensió de misteri oberta al món per ser novament interpretada i llegida als ulls de l'espectador.

Música

L'art de la música permet endinsar-nos en l'expressió artística més intemporal. La seva intangibilitat fa que sigui fugaç i que transcorri en el temps. La possibilitat dels enregistraments ens ha facilitat avui la recreació d'aquest art a l'abast de tothom. La vivència, però, de la interpretació i l'escolta en directe ens permet d'una forma més intensa la recerca en la pròpia interioritat. Amb paraules de Hans Urs von Balthasar "la música en si ens indueix a una reflexió profunda sobre el seu ser, sobre l'és de la música i sobre l'estar aquí de la música". L'experiència musical, l'emoció, la interiorització, la creativitat personal i la recreació són possibles a través de l'art sonor.

Sobre Urs Von Balthasar

 
Free Host | lasik surgery new york